“Com la cultura pot millorar i obrir camins en el món de la tecnologia”, a l’esmorzar-networking #TICcultura

Blog, Blog

per Comunicació CTECNO / 22 març, 2018 / Sense comentaris

El Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) va organitzar el passat 21 de març un esmorzar-networking titulat “Les TIC en indústries culturals”, amb la col·laboració i el patrocini de Barcelona Activa. La sessió es va celebrar a la Sala d’Actes del Canòdrom Parc de Recerca Creativa i va reunir a més de 80 professionals interessats en saber més sobre la relació entre el món cultural i creatiu i les TIC.

L’acte va comptar amb la participació de Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català d’Empreses Culturals; Simón Lee, director de Peninsula; Ferran López, director de teknecultura; Anna Carreras, sòcia i directora de tecnologia de CTRLight i Xavi Conesa, Client Services Director de Visyon.

Marisol López, l’encarregada de moderar el debat, va explicar que una de les virtuts de la taula era que la formaven ponents de diferents vessants de la tecnologia. “Com la cultura pot millorar i obrir camins en el món de la tecnologia?”, ens va suggerir la moderadora per obrir el debat.

El director de Peninsula, i també cofundador d’Incubio i fundador de GameBCN, va explicar que el seu contacte amb el videojoc sempre ha sigut des del punt de vista tecnològic. “En un principi parlàvem de tecnologia, perquè érem tecnòlegs i ens van invertir per això, no per a ser creadors”, tot i que actualment hi ha infinitats de creadors de videojocs. De fet, va afirmar que el videojoc és un vehicle, un llenguatge interactiu o, fins i tot, com una novel·la, ja que “la democratització d’eines tecnològiques ha permès la diversitat de creació cultural i permet viure experiències interactives”. Lee va explicar que vivim en una cultura constant de prova i error i que el fet d’equivocar-nos només serveix per aprendre més. Finalment, ens va deixar molt clar que “la tecnologia és la part comuna i la cultura és el que li dona sentit”.

Seguidament, el director de teknecultura va explicar que la seva empresa no neix de la tecnologia, sinó de la cultura, ja que donen sentit a les dades i gestionen grans volums de dades d’organitzacions culturals. Tot i així, el seu cas és un projecte tecnològic: treballen en el desenvolupament d’un software de business intelligence. Ferran López va afirmar que “allò que mesures té oportunitats de millora” perquè “les dades no són la finalitat, sinó la matèria prima i una ajuda per saber cap on hem d’anar”.

A continuació, Anna Carreras va definir-se com “la més crítica amb la tecnologia” i  “la tecnologia per a la tecnologia és avorrida” i que per això “la tecnologia s’ha d’utilitzar per explicar històries o per construir productes”. Carreras va il·lustrar als ponents diversos exemple, com una pancarta amb llumetes per les manifestacions, o un espectacle de màgia amb tecnologia. Carreras va deixar-nos clar que la tecnologia no ens queda tan lluny i que no es necessita alta tecnologia per explicar històries, explorar o descobrir, perquè “el contingut és el que mana”. El que sí que és necessari per fer projectes comuns (entre creadors culturals i tecnòlegs) és “parlar el mateix llenguatge”.

Per acabar, Xavi Conesa ens va parlar sobre realitat virtual. En la mateixa línia que Carreras, el Client Services Director de Visyon creu que la tecnologia és només una eina i que la realitat virtual és una manera de donar solucions a certs àmbits. “Com la tecnologia pot millorar l’individu? Com la tecnologia ajuda a impulsar el sector cultural?” La cultura el que busca és despertar emocions, va assegurar Conesa. “No fa falta anar al Louvre per visitar-lo, pots entrar-hi des de casa teva amb tecnologies com la realitat augmentada”, va exposar. Avui en dia també és possible endinsar-se dins un quadre de Dalí, anar a òperes i orquestres, o fins i tot assistir a un concert de Michael Jackson després de la seva mort. En qualsevol cas, “les tecnologies són molt potents, però al cap i a la fi són eines i la cultura busca això: emocions i històries”.

Com a conclusió, Marisol López va resumir el debat amb paraules clau com interactivitat (la persona al centre de tot), emocions, innovació, transversalitat, aprendre, humanisme contra l’especialització, dispersió, entendre’ns i perdre la por. Tots aquests conceptes són clau per Marisol, però “no hem d’oblidar que cal trobar un model de negoci que ens permeti arribar al públic”.

 

Consulta les fotografies

Consulta el vídeo