“La tecnologia blockchain permet descentralitzar processos de manera segura, reduir la intermediació, eliminar posicions dominants i incrementar la seguretat d’un sistema”

Blog

per Comunicació CTECNO / 20 juny, 2018 / Sense comentaris

El Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) va organitzar el passat 20 de juny un esmorzar-networking titulat “Oportunitats del Blockchain per al món TIC”, amb la col·laboració i el patrocini de Barcelona Activa. La sessió es va celebrar a la Sala Cibernàrium de l’edifici MediaTIC i va reunir a més de 170 interessats en aquesta tecnologia.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Herrera, coordinador del programa de doctorat en Informàtica-Universitat Autònoma de Barcelona i vicepresident de Blockchain CatalunyaCarlos Barbero, fundador de BTC-Guardian i tresorer de Blockchain Catalunya i Lluïsa Marsal, innovadora tecnològica a l’ICAEN-Generalitat de Catalunya i presidenta de Blockchain Catalunya, que va ser ponent i moderadora de la sessió.

Jordi Herrera va parlar de la tecnologia blockchain des del punt de vista tecnològic i la va definir d’aquesta manera: “Blockchain és una base de dades horrible amb uns retards d’escriptura exageradament alts i amb unes capacitats de cerca encara pitjors”. La tecnologia blockchain permet descentralitzar processos de manera segura, reduir la intermediació, eliminar posicions dominants i incrementar la seguretat d’un sistema, va explicar Herrera. També va aclarir que la blockchain no és una cosa concreta, sinó que engloba molts conceptes. Hi ha dos tipus de blockchain: Permissionless (open) blockchains: tothom pot llegir i escriure i màxima transparència i resistència a la censura (bitcoin, Ethereum), i el Permissioned blockchains: només certs usuaris poden llegir i escriure i necessitat d’identificació (HyperledgerFabric o Corda). Segons Herrera, la tecnologia blockchain és trencadora i disruptiva en tant que permet descentralitzar processos de forma segura i es pot aplicar a qualsevol domini. “Estem a les beceroles del blockchain, estem parlant d’una tecnologia que té entre 3 i 4 anys i per tant amb problemes de base a resoldre, com l’escalabilitat, la privadesa, la digitalització del món real i la longevitat del sistema”. Finalment, va explicar que el que volen les empreses és interaccionar amb altres empreses (enviar dades i rebre dades), però aquests processos són molt complicats de fer “perquè tothom porta el seu model de dades sota el braç”.

Carlos Barbero va parlar de la tecnologia blockchain des del punt de vista econòmic i ens va dir que “estem parlant d’un canvi de paradigma amb la tecnologia blockchain, ja que es passa de la confecció descentralitzada de llibres a la centralització automatitzada de registres. “Els nostres actius estan totalment assegurats, perquè tenim una clau privada i estem en una tendència de vigilància i monitorització i d’aquesta manera perdem privacitat”, va dir Barbero. Al final de la presentació, Barbero ens va fer plantejar si la tecnologia blockchain és una revolució o una reforma i ens va assegurar que “la resposta dependrà de la ciutadania, perquè si algun dia Google o Apple s’apodera de la blockchain serà bàsicament una reforma”. Segons Barbero, “el blockchain demanarà ciutadans responsables, actius i implicats”. Per acabar, també ens va explicar la diferència entre els tokens i les criptomonedes. Els tokens són valors o accions amb un valor inicial que marca qui les ofereix i les criptomònades són monedes, dependents de la comunitat que les emet i del que facin amb elles.

Per acabar, Lluïsa Marsal ens va parlar de la tecnologia blockchain com a eina de projecte i va definir la blockchain amb tres adjectius: distribuïda, descentralitzada i disruptiva. Des de l’ICAEN estan portant a terme un projecte basat en un model circular on-chain off-grid per solucionar la pobresa energètica, ser autosuficients i poder compartir l’energia que els ciutadans generem. “Hem de pensar en una tecnologia que ens faci aquesta gestió i només ho permet la tecnologia blockchain, perquè és l’única que permet que dos o més transaccionin directament i s’autogestionin, sense intermediaris que fiscalitzin el que estem fent”. Segons Marsal, “és totalment absurd que per una legislació no puguem compartir energia i som un dels països amb més radiació d’Europa”. El projecte de l’ICAEN està basat en ciutats i el seu objectiu és que tots puguem crear la nostra energia. Finalment, Marsal va afegir que hi ha més projectes blockchain als països nòrdics o a Japó perquè tenen un comportament cívic i comú més organitzat.

 

Consulta aquí les fotografies de l'acte
Consulta aquí el vídeo de l'acte