Ecosistemes digitals

Blog

per Comunicació CTECNO / 7 març, 2016 / Sense comentaris

Catalunya és un país emprenedor. El teixit empresarial català està format en gran part per Pimes i startups, entitats protagonistes també en l’univers tecnològic. En la realitat econòmica en constant reformulació que això comporta, són necessàries iniciatives i oportunitats que actuïn de catalitzador per impulsar i fer créixer les empreses de nova creació. La celebració d’iniciatives de gran impacte com el Mobile WorldCongress i el seu paral·lel, el FYFN, que converteixen Barcelona en l’aparador mundial de telefonia i emprenedoria durant, abans i després del congrés, en són un molt bon exemple.

Tot i així, l’auge de l’esfera tecnològica, sector que ocupa quasi a 82.000 persones a Catalunya, comporta també un debat que no s’ha d’ignorar. Tal com exposen els investigadors del MIT, Andrew McAfee i Erik Brynjolfsson, l’arribada de la quarta revolució industrial, l’anomenada Indústria 4.0, manifesta una important i imparable paradoxa. Mentre que la productivitat i la generació de riquesa es veu accelerada pels processos de l’evolució digital, l’ocupació no pot seguir-li el ritme. En el passat Fòrum Econòmic Mundial de Davos, per exemple, un estudi pronosticava la fi de més de 5 milions de llocs de treball en els 15 països més industrialitzats del món com a conseqüència del canvi digital.

En aquest context d’adversitat, i  sobretot gràcies a la innovació, la tecnologia pot posicionar-se com el sector amb més elasticitat per crear nous llocs de treball. En aquesta línia, a Davos també es concloïa que el 65% dels alumnes de Primària tindran llocs de treball que no existeixen en l’actualitat, la majoria d’ells vinculats a la digitalització.

“La tecnologia pot posicionar-se com el sector amb més elasticitat per crear nous llocs de treball”

A partir d’ara, universitats i escoles d’una banda i, plataformes de gestió de talent i equips de recursos humans, per l’altra, s’enfronten a una importantíssima tasca a desenvolupar. El coneixement i la seva transferència es postulen com una de les grans claus en el futur. Caldrà focalitzar bé els esforços per adequar la formació de les persones a llocs de feina alineats amb la transformació. La gestió del canvi i l’adaptació dels perfils analògics a tasques cada cop més virtuals esdevenen també un dels aspectes a potenciar.

Els antídots són diversos, i passen tots per una tasca deliberada de conscienciació. El 2015 el Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya, publicat anualment pel CTecno, ja diagnosticava com a un dels principals reptes del full de ruta pels agents tecnològics l’aposta per l’educació tecnològica des de la infància. Un altre dels pilars per reduir el risc d’exclusió social és la capacitació constant, sempre de manera responsable amb l’entorn i la situació de la digitalització.

“Un dels reptes de la societat actual és l’adaptació de les persones als nous ecosistemes digitals”

En definitiva, la gestió del talent i la capacitat d’adaptació de les persones als nous ecosistemes digitals són dos dels grans deures de la societat però, per no perdre el tren de la igualtat,la conscienciació del canvi digital ha d’arribar quan abans millor. Tenim feina a fer.

 

Article publicat a La Vanguardia el 25 de febrer de 2016. Pots consultar-lo aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.