Efectes de la pandèmia: tecnologia al servei de la salut mental

Actualitat, Notícies

per Comunicació CTECNO / 13 abril, 2022 / Sense comentaris

Una de cada quatre persones a Espanya té o tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida i, segons dades de l’OMS, l’any 2030 aquest tipus de problemàtiques seran la principal causa de discapacitat al món. Ambdues dades ubiquen la salut mental al centre de l’actualitat, doncs la situació és urgent i s’ha vist especialment agreujada per les mesures de la pandèmia. Per això es fa necessari cercar formes de gestionar una realitat que fins fa ben poc semblava invisible, i és pertinent esbrinar què hi té a dir i fer la tecnologia, doncs està al servei de qualsevol necessitat humana, perquè efectivament el sector ve contribuint de formes diverses per la millora del coneixement i de la mateixa salut emocional i mental de les comunitats del segle XXI.

A partir del març de 2020, quan es va iniciar el confinament al nostre país, la relació establerta amb la tecnologia es va modificar de dalt a baix i es va tornar més ambivalent que mai. D’una banda, els dispositius tecnològics, l’accés a internet, i les xarxes eren les eines que permetien accedir al món exterior i a les persones que conformen l’entorn social -emocional, mèdic o laboral-, mostrant alhora que qui patia la bretxa digital quedava fora del sistema. Així és com durant els primers mesos, les pantalles i la connexió a internet van permetre mantenir distreta la nostra necessitat animal de socialització en un context d’aïllament circumstancial. Per altra banda, però, aquests usos de la tecnologia eren alhora el símptoma més evident del context excepcional, i això va conduir també a neguits i auto-aïllaments per sobredosis de mediació tecnològica i virtual. Diverses aplicacions tecnològiques vinculades amb les relacions socials, s’aprenien acceleradament i per necessitat, però alhora intensificaven l’aïllament, la distancia social i la impossibilitat de portar una vida a l’exterior de les llars. De tot plegat tot just ara n’estem intuint les conseqüències. I és que, la setmana en què s’ha anunciat el final de les mascaretes a la majoria d’espais, l’ombra de la COVID-19 es fa llarga, abocats com vam estar a períodes que requerien una gestió emocional específica que va ser difícil de cobrir.

Paradoxalment, però, la pandèmia ha portat visibilitat del problema i innovació tecnològica. Dolències, trastorns i símptomes que, malgrat abans també eren comuns, semblaven estigmatitzades -ansietat, angoixa, depressió, trastorns obsessius-compulsius (TOC), dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), entre d’altres- i avui dia estan notablement més normalitzades.

I aquest focus desplaçat ha conduït a algunes branques del sector tecnològic a dedicar més recursos i esforços a desenvolupar eines que resultin útils per encarar els problemes que s’hi associen.

Entre les investigacions que s’estan duent a terme, com la que realitza l’Institut Tecnològic Informàtic, s’estan testant aplicacions dels sensors IoT, que permeten d’una banda recopilar dades a través de biomarcadors per donar respostes més específiques, i alhora, fan més amables certes experiències d’interacció amb dispositius tecnològics, doncs no involucren elements desgastants com pantalles, ratolins i teclats.

També s’estan tenint en compte les metodologies vinculades a la Interacció Persona-Ordinador (IPO) per tal d’afinar la confortabilitat de les experiències que les persones usuàries poden tenir.

Aplicant el punt de vista terapèutic, s’ha conclòs que tots els entorns fora de la consulta o el centre mèdic generen més confiança sobre els pacients. És el fet de no sentir-se observades el que redueix la incomoditat i permet naturalitzar la conducta de les persones, millorant l’anàlisi, el diagnòstic i també el tractament. Per això l’ús d’entorns de Realitat Virtual i Augmentada permeten recrear situacions límit per ajudar a combatre pors, fòbies, servint alhora com a tractament i com a espai de seguretat, que a més pot recrear-se a qualsevol espai no mèdic.

Per descomptat la IA juga també un paper essencial per fer que les dades que es van recopilant tinguin sentit en els estudis que es realitzen. En darrer lloc, i d’entre les tecnologies de darrera generació que poden aportar diferències respecte a d’altres mètodes terapèutics, també s’està investigant l’ús de jocs interactius específics, doncs l’altra conclusió important en relació a la salut mental és que cal apropar-se a les solucions passant per la motivació de la persona usuària, evitant la sensació d’obligatorietat.

Hi ha tipus d’iniciatives que empleen altres mètodes o suports tecnològics per a la millora de la salut emocional de la societat. I és que la salut mental travessa totes les capes de la societat, però els inicis de la conflictivitat interna poden donar-se en l’adolescència, per tant algunes iniciatives treballen específicament en aquesta franja d’edat, mirant de diagnosticar i prevenir, amb l’objectiu d’evitar l’extrem més dramàtic que és el suïcidi. Així doncs, centrada en aquest grup social, hi ha iniciatives com Mentescopia, que fa ús de les xarxes socials (Tik tok, Instagram, Twitter i Podcasts) per difondre informació sobre salut mental (trastorns alimentaris, depressió i suïcidi, entre d’altres).

Al M4social es van presentar altres eines com el programa educatiu MindfulPlay, basat en l’ús de videojocs i realitat virtual que convida a parar, reflexionar i prendre consciència per millorar l’estat emocional d’infants i joves a través del joc.

Les xifres sobre salut mental, ara ho sabem més que fa dos anys, són un termòmetre de la societat: indicadors del present, símptomes d’altres problemes de la nostra contemporaneïtat. Entre ells 1) que la gestió emocional del dia a dia és indestriable de la salut mental, 2) que és necessària una educació específica que permeti auto-consciència i capacitat de percepció dels malestars per no arribar al límit, i 3) ja en el nostre país, que manquen professionals al sistema públic de salut per donar cobertura a les necessitats actuals de la societat.

S’esperen més i millors planificacions per rescabalar aquestes realitats, com les proposades a la nova Estratègia de Salut Mental, signada pel govern espanyol al desembre de 2021, i seria pertinent que eines tecnològiques com les aquí presentades s’incorporin dins el sistema públic de salut, contribuint a l’acompanyament i la millora de tractaments de les persones afectades.