Israel-Catalunya: el repte és innovar

Blog

per Comunicació CTECNO / 13 novembre, 2013 / Sense comentaris

Escric aquestes notes en arribar a Barcelona, després del viatge que una delegació d’empresaris del sector de les telecomunicacions, liderat per CTecno, del món de la acadèmia, i del turisme, encapçalats pel president de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona, han fet aquests dies a Israel.

Escoltant els diferents parlaments dels nostres representants i dels responsables amfitrions a Tel-Aviv, em sorgeixen unes reflexions. Una idea, voletejava les sessions: com ho farà Catalunya per esdevenir un país referent en innovació?. Té ara prou maduresa, prou massa crítica, prou agilitat i coordinació per estar al capdavant en innovació tecnològica?

Catalunya va ser capdavantera en la industrialització en el sud d’Europa. En el segle XIX aquesta capacitat per transformar, per ser innovadors, va ser un element distintiu del nostre teixit productiu i ens va posar a la vanguardia, no teníem matèries primes, per transformàvem, hi ho veníem arreu. Fruit de la actual crisi econòmica, alguns paradigmes i pautes d’aquest comportament estan sotmesos a revisió. La construcció, el Turisme, el Tèxtil, l’Automòbil, han configurat, les bases econòmiques durant molts anys del nostre país. Amb la incorporació, en els darrers temps, del sectors de la Salut, la Logística i l’Alimentació.

Però la reflexió ara és més profunda, pels efectes devastadors de la crisi:  aquestes eines que tenim, i que hem sabut treballar i transformar, són realment suficients per genera nou creixement, ens en sortirem?. Catalunya té una economia d’exportació de béns i serveis. És suficient?.

Aquests dies he tingut una doble sensació: Per un costat, ens queda molta feina per fer, per l’altre, estem posant unes bases que, si no ens perd el curt termini, serviran per fer un salt qualitatiu endavant.

Ho han dit el president i la alcalde: “hem de treballar per una economia del coneixement  que tingui cura de les persones”. De ben segur que no podem renunciar a cap sector econòmic que fins ara ens han fet forts, però hem de passar – en l’àmbit del coneixement i la innovació – de la retòrica als fets.

Catalunya sempre ha tingut tendència a treballar cadascú en el seu àmbit i en el seu sector – d’aquí la potència de les PIME i de l’empresa familiar – , però avui dia la creació de valor passa per saber crear sinèrgies entre actors i sectors econòmics diferents, generant noves solucions i noves oportunitats.

Crec que aquest viatge a Israel pot haver plantat una llavor, que caldrà saber regar.  Veure en una mateixa delegació gent del món de la Universitat, de les empreses tecnològiques, del turisme, del sector públic, és ja de per si una notícia positiva. Personalment,  jo  hauria generat moltes més activitats conjuntes, hauria generat més barreja, més melting pot, però posem l’èmfasi en l’element bàsic i positiu: s’ha fet, ha passat, i ha passat bé.

Ara cal treballar des del món de l’acadèmia i de la R+D+I, des de la investigació bàsica fins els centres de transferència, des de les grans empreses fins a les pimes, per escurçar les distàncies entre els diferents actors del sistema tecnològic i digital del país. Apropar el món de la investigació i el món de la empresa, és un dels grans reptes que té Catalunya en el propers anys.

Els israelites amb una població  i un PIB semblant a nosaltres, tenen una fluïdesa i una flexibilitat en la creació de start ups, que hem d’aprendre. Van per feina, els hi  sobren tuteles i pors. Les universitats fan recerca, l’administració dóna suport a risc, les empreses, si guanyen, financien amb el retorn al sistema. Això vol dir capital significatiu. Per ells allò important és el talent, i que les idees es transformin en negoci, sigui produït per qui sigui.

A Catalunya tenim una tradició inercial de massa compartiments estancs. La cultura de la innovació també vol dir saber arriscar, trencar motlles, aparcar solucions previsibles. Som un país que ningú ens ha regalat res, ara menys que mai, per tant el futur de la propera generació són els reptes d’avui. Si no volem deixar un llegat llastrat per la crisis i l’atur, hem d’apostar pel Coneixement, ara. Fa vint anys no érem un destí turístic, molta gent arreu de Catalunya ha fet que siguem un país envejat i no solament Barcelona. Ara ens cal un nova aposta: la innovació. Es l’hora que el món de la recerca, de les empreses, del capital, treballin colze a colze. Posem-hi autoestima, i no tinguem por als fracassos.

Un bon viatge, i uns bons reptes per davant.

 

Jordi William Carnes

President de CTecno

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.