Les incomoditats de la indústria de les telecomunicacions al MSC: l’OFF-MWC

Actualitat, Notícies

per Comunicació CTECNO / 3 març, 2022 / Sense comentaris

L’actualitat de la tecnologia passa aquesta setmana pel Mobile World Congress i la majoria de mirades han estat centrades en les innovacions tecnològiques que presenta la indústria de les telecomunicacions. Per setè any consecutiu però, l’esdeveniment té una contraproposta: el “Mobile Social Congress: la tecnologia al servei de la vida“, sota el hashtag #ElMobileDeLesPersones.

Aquest altre esdeveniment organitzat per Setem Catalunya és l’espai de reflexió que busca mostrar quina és l’altra cara de la moneda del creixement d’una indústria que es perceb com a il·limitada.

I aquest és un dels quids de la qüestió: és ben sabut que el desenvolupament exponencial del sector de les telecomunicacions el converteix en un dels motors econòmics del planeta que aplega interessos econòmics i geo-estratègics. Tot plegat genera un miratge de creixement sense límits que arriba fins al consum que en fa la ciutadania. Però aquesta perspectiva xoca amb el fet que els recursos materials i humans són finits, i que els processos de conformació de la tecnologia que hi està involucrada, massa sovint fan ús de les desigualtats socials pròpies del món global capitalista que habitem. I a això s’hi suma que el model de creixement permanent en un context d’emergència climàtica, no es presenta com a plausible ni com a responsable. Per tant, el MSC posa el focus en aquesta relació entre tecnologia i innovació i en les conseqüències socials i ecològiques que se’n deriven, tot reclamant que aquest gran aparador que és el MWC n’escolti les seves reflexions.

Per això, d’aquesta edició del Mobile Social Congress, que s’autopresentà com “la més reivindicativa”, en destaquem quatre dels sis blocs temàtics abordats: 1. la crisi dels semiconductors, vinculada per una banda a un augment de demanda, de l’altra a una sequera imponent a Taiwan -emplaçament dels principals proveïdors de xips- que afecta la producció dels mateixos, amb ingents quantitats d’aigua en el procés de fabricació, i que vé “amenitzada” per l’explotació de les persones que treballen a primera linia de la cadena de producció; 2. Les qüestions relacionades amb contractació pública socialment responsable de serveis tecnològics, apuntant a les formes com les administracions i governs locals poden fer pressió per co-responsabilitzar-se dels procediments de les grans corporacions; 3. Els mites de la transició verda, amb el focus posat al greenwashing[*] i els vehicles elèctrics, als impactes de les bateries de liti, però també a les pràctiques innovadores de reciclatge de bateries al nostre país; i finalment, 4. La tecnologia abordada com a amenaça per la seva relació amb el capitalisme de la vigilancia, amb el desenvolupament de les tecnologies biomètriques a l’alça, però també entesa com una aliada, eina d’eines per a l’apoderament i el ciberactivisme en regions de l’Àfrica i que poden esdevenir modèliques per a la resta del planeta.

I és que un dels missatges principals del Mobile de les persones és que la sobirania tecnològica només és possible prenent consciència de com és aquesta cadena que va des de l’extracció de matèria prima, fins al final de la vida dels aparells electrònics, passant per les mans de les persones consumidores.

I sembla lògic: en ple segle XXI i des dels privilegis que sabem que tenim en relació a d’altres llocs del planeta, és responsabilitat de tots els agents, desde les persones consumidores, fins al sector empresarial, passant per les administracions locals, ampliar el focus més enllà dels potencials econòmics, analitzar el present també en clau ecologista, feminista i de drets humans i laborals per així apuntar cap a models tecnològics responsables que permetin el futur de la industria sense vulnerar els drets fonamentals de pobles i dels territoris.

I, sortosament, existeixen relats que apunten a una convivència positiva entre l’avenç tecnològic i l’ecologia (sobre els drets humans no hi hauria d’haver cap mena de discussió): com la lluita per l’aprobació d’una “Llei de diligència deguda” impulsada per col·lectius i empreses que se senten responsables. En ella es proposa una norma que puguin aplicar les empreses en la contractació de serveis de telecomunicacions i que presioni tota la cadena de subministrament, per una millora de les condicions laborals i l’impacte mediambiental dels processos d’elaboració i comercialització de les tecnologies. Models d’aproximació a la tecnologia que tenen en compte algunes de les qüestions tractades al MSC, i que assumeixen la co-responsabilitat del que implica a nivell ecològic, humà, i social. I és que, tal com apuntava Xavier Milà, CEO del CTTI, en una trobada amb les empreses que formen part del Cercle Tecnològic, en relació a les professions digitals, aquelles que deriven de indústries com la de les telecomunicacions: “El [seu] valor és (…) anar cap a un entorn social col·laboratiu”.

 

[*] L’anomenada neteja de cara verda, es relaciona amb la idea que extendre el vehicle elèctric particular és positiva, quan no és viable i ni tan sols és veritablement ecològico, doncs segueix havent-hi el problema de les bateries, de l’ús caduc i dels residus que genera.

 

Fotografia: Europa Press