AINA: el futur del català dins el context digital

Actualitat, Notícies

per Comunicació CTECNO / 3 març, 2022 / Sense comentaris

El Projecte AINA, activat el desembre de 2020, la darrera setmana va presentar els seus avenços, juntament amb una campanya de participació ciutadana per enregistrar la parla real de la llengua catalana. La finalitat és generar models de llengua que incloguin variants dialectals, registres i timbres, i que han de seguir entrenant algoritmes d’IA per poder ser emprats en la creació d’aplicacions diverses. En definitiva, es tracta de possibilitar la interacció amb els entorns digitals mitjançant la nostra llengua.

La vocació del projecte tal i com es planteja és per tant evitar una possible extinció digital del català – com estan fent altres comunitats de parlants d’altres idiomes- i aquest objectiu remet a la necessitat humana de deixar impremta -la mateixa que impulsà l’aparició de l’escriptura-, que és alhora la presa de consciència de l’inexorable pas del temps que tot ho transforma i desdibuixa.

Alhora, el projecte mira d’abordar alguns dels esculls propis de la diversitat de llenguatges i de la necessitat de trobar els espais comuns, sense renunciar a la riquesa pròpia de la multiplicitat. Són diversos els relats de la humanitat que es refereixen a les dificultats de la comunicació entre éssers humans -en la nostra tradició, el relat judaico-cristià de la Torre de Babel encarna aquestes dificultats entre els parlants de diferents idiomes, sense anar més lluny. I també són múltipes els intents de recerca d’un llenguatge comú capaç de fer comunitat: de vegades en forma d’idioma creat ad-hoc (com l’esperanto), de vegades a través de la codificació matemàtica, i també en les aspiracions a la (impossible) traducció “perfecta”.

I en aquesta darrera direcció, han estat nombrosos els intents d’afinar un sistema de numeració binària veritablement aplicable, com el que avui trobem a tots els nostres sistemes electrònics i digitals, i que beu de les importants aportacions fetes per Leibniz a l’Europa de principis del segle XVIII i de les aplicacions que Turing en va fer durant la primera meitat del segle XX. El codi binari és dels sistemes numèrics que millor han assolit fins ara una universalització lingüística (deixem de banda ara les seves evidents limitacions per traduir tots els fenòmens del món), fins al punt que la nostra realitat passa la majoria del temps per la mediació d’una combinatòria infinita de zeros i uns. La contra-cara d’aquest llenguatge comú, però, podria ser la fagocitació de les variants que venen definides pels parlants del món i que enriqueixen els sistemes culturals de la nostra espècie.

I és que més enllà de les percepcions subjectives, les llengües configuren i estructuren les formes de pensar, i atravessades per les tradicions conceptuals propies, construeixen móns i són portadores d’idiosincràsies. Les expressions lingüístiques són, per tant, part de l’accés a la realitat.

El Projecte AINA, doncs, conjumina aquests dos pilars: l’aspiració al desenvolupament d’aquest llenguatge comú que avui és la digitalització i el manteniment de la riquesa que aporta l’especificitat lingüística (en aquest cas del català).

El valor afegit és que en el context de la nostra societat, plenament digitalitzada, pot tenir una funció nivelladora, per exemple des del punt de vista generacional. Generacions pre-digitals que actualment no accedeixen a determinades eines, podrien fer-ne ús en un futur més o menys proper, si s’acompanya d’una tasca pedagògica. El repte majúscul, però, serà salvar els biaixos de classe i de gènere, i mirar de sobrepassar les herències colonialistes que acompanyen molts procediments duts a terme pel nord global en aquest segle XXI ja ben avançat.

 

Fotografia: Marc Vilajosana